Cap al 3.500 aC, quan el foc fou dominat entre les parets d’un forn, el fang de cru passà a cuit, i aquell vas, escudella i figureta i el maó constructor deixaren d’ésser peribles, de trencar-se fàcilment o d’erosionar-se greument a causa de la pluja. El maó fou la cultura constructora perdurable fins avui.
La paraula “maó” té un origen discutit, la seva antiguitat lexical és notòria i potser el seu ètim és el mateix que creà la paraula “mató”, significant “substància pastosa”. El “maó”, pasta de fang cuita; el “mató”, pasta de llet bullida i quallada.
Per què no?, el món de les paraules és ple de troballes sorprenents que , en aquest cas, ens permeten de crear una dita inèdita i possible “del fang el maó i de la llet el mató”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Etimologia — D’origen incert, probablement preromà, comú a diversos parlars romànics, amb bases variants divergents madone/matone/malone.
Extret de Cada dia un mot i resum del Diccionari Etimològic de Coromines.