Any 1964. Es descobrí el so de la radiació còsmica de fons, les microones que en forma de partícules ens arriben des de l’origen de l’Univers. El primer batec de l’Univers.
Any 2014. Des del gran telescopi rebem la primera imatge directa de l’ona més antiga i dèbil que curba l’espai-temps, ones gravitacionals que canvien la seva orientació com les ones en un llac quan s’hi llença una pedra. El primer gest de l’Univers.
L’ésser humà ha captat els senyals més antics de l’expansió de l’espai-temps, del moment que el punt diminut es convertí en el que anomenem Univers.
I fa gairebé 3000 anys Hesíode narrava als grecs àvids de resposta que…
I començà el Mite, la imaginació sobre els fets de l’experiència. El mite fregà la Ciència. I avui la Ciència reforça el Mite.
Ja ho cantà Píndar a l’Olímpica Primera, versos 29-36 :
I la Gràcia, que arranja als mortals el que és melós,
ben sovint ha conferit dignitat a l’increïble
i l’ha tornat creïble.
Els dies des d’ara
em seran els testimonis més entesos. De debò:
a l’home li és decòrum explicar coses belles
dels déus. I hi peca menys.
(Que els versos de Píndar traduïts per en Manuel Balasch m’alleugereixin el pecat!).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
D’això es tracta, de parlar dels Origens….
Ja sé que els grecs en sabien molt de l’origen i dels naixements dels déus.
Moltes gràcies per les referències clàssiques.
Bona primavera.
Enric