Coc Ràpid

El bloc de Carme-Laura Gil

3 d'abril de 2019
0 comentaris

Bellesa

 

S’ha llevat moguda per les primeres llums del matí que s’escolaven per la finestra. El cel era una gasa de color incert, blau destenyit de gris, gris blanquinós. Els senyals deien que no plouria malgrat els verds secs ho imploraven. Ha bufat de bon matí un airet fi que ha donat color al pati de l’escola; al terra s’han format bells tapissos amb perles d’or vell al voltant de les mèlies, palmes de coure torrat sota els alts plàtans, llàgrimes d’intens rosa lilat sota el vell arbre de Judà … Quadre inimitable, de bellesa anàrquica i perfecta que no té cabuda al museu.

Cap al tard els tapissos ja no hi seran, trepitjats i dispersats pel vent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!