Coc Ràpid

El bloc de Carme-Laura Gil

1 d'agost de 2014
5 comentaris

Balances seràfiques

 

L’any de la Nativitat del Senyor de 1737, l’any que Rafael Casanova anà a viure a Sant Boi per a morir-hi, fou l’any que Jaume Coll, Lector jubilat, Examinador del Bisbat de Barcelona, membre de l’Orde del Seràfic Pare Sant Francesc, veié imprès el desitjat “Imprimatur” a la seva obra “Chronica de la Serafica Provincia de Cathaluña”, que narrava la història de les fundacions franciscanes, seràfiques, a la província eclesial catalana.

Jaume Coll hi defensa amb vehemència l’antiguitat de l’obra franciscana a Catalunya en contra del que l’orde ha disposat, que als Capítols Generals “la precedan en el votar las provincias de Castilla, Burgos, Logroño, Aragón, Madrid , Toledo … ” i fins i tot Mallorca! que el bon Lector i Examinador considera que havia de situar-se darrera de Catalunya ja que “era su hija”. Coll defensa la primacia que cal donar a la província seràfica catalana adduint-hi testimonis documentals que demostren que Francesc, “il poverello d’Assissi”, al sisè any de la seva conversió, al 1214, arribà a Catalunya des de França, essent aquella terra l’elegida per a fundar els primers monestirs de l’orde a la península. L’autor denuncia el tractament pejoratiu contra tota raó de la jerarquia franciscana espanyola dispensat a  Catalunya i així ho expressa:

“En nuestros tiempos vemos practicada esta novedad, de concederle antelaciones y primacía contra el derecho más antiguo… No quiero averiguar los motivos, y razones, que tendrían los Padres de la Orden, quando a la Província Seráfica de Cathaluña la señalaron lugar después de tantas Províncias mucho más modernas en su ser originativo, radical, y fundamental, porque se deve suponer que Padres tan prudentes, sabios , y experimentados en el govierno de la Orden, tendrían gravíssimos fundamentos para disponerlo así.”

Bé havia de saber en Jaume Coll els “motius i raons” per les quals la Catalunya seràfica havia estat relegada als Capítols Generals en el protocol a favor de províncies castellanes i afins : la dura guerra de successió i la repressió soferta pels catalans eren vives, el 1714 era imprès a les runes de les cases, a la negror de les pedres, al record dels morts i als decrets infamants arrabassadors dels drets seculars. La monarquia espanyola tampoc no havia oblidat la resistència catalana ni que a Catalunya els franciscans foren majoritàriament contraris al rei Borbó. Calia entendre el que Jaume Coll deia darrera de les seves paraules, una denúncia agosarada però alhora cautelosa: La manipulació sectària de les balances seràfiques .

(Vet-ho aquí, les balances castellanes mai no han pesat bé la massa catalana…)

 

 

 

Respon a Joan Serra Sobrerroca Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!