Avui estreno casa, és el que es diu una casa intel·ligent (probablement massa intel·ligent per a mi), té ginys i enginys per a endollar-se si es vol (i es pot), i els constructors et deixen elegir decoració i mobiliari. Hi entro amb molt de respecte per por a ensopegar amb algun endoll o a perdre’m per les moltes habitacions (sóc ben lluny de les habilitats de la generació del “polze”) i veig amb enveja i admiració que tots els veïns han obert des de ahir portes i finestres i han omplert de colors la façana.
No em serà fàcil dir adéu a la casa que m’acollí aviat farà vuit anys, em sabia i en sabia les quatre regles de convivència que ara he de substituir per unes de noves que aprendré a poc a poc amb l’ajut i suport d’en Francesc, el generós i pacient amic vilawebià. La casa és ben diferent però segueix essent la meva, la nostra, càlida i viva i estimadora, la que ens permet de parlar, escoltar, discutir i aprendre. Gràcies, doncs, Vilaweb!. I estimats i estimades blocaires, lectors i comentaristes una abraçada forta i gràcies per a ser aquí.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!