He trobat un quadern oblidat de pàgines quadriculades, (la quadrícula ha estat la meva aliada des dels anys de la Universitat) tres pàgines escrites ara fa 20 anys sobre les impressions dels meus primers dies com a diputada al Congrés espanyol. No tingueren continuïtat.
3 de març de 1996.
La gran diada. Dia d’eleccions a l’Estat espanyol; el PSOE apuntalat per CiU ha sobreviscut dos anys i mig de legislatura: casos de corrupció, fons reservats, el GAL. Un copyright malbaratat, el pedigrí esborrat i el lema dels “cent anys d’honradesa” foradat per la pedregada. Una força dretana amb incrustacions de l’antic règim feixista és l’única alternativa al socialisme i en sortirà guanyadora.
“Nosaltres” hem defensat un programa light en educació i cultura i fort en temes econòmico-fiscals, l’hem llençat a l’aire amb frases venedores: ” serem claus!” i “plantem cara!”, la primera adreçada als votants en general, l’altra adreçada a la por dels catalans al PP. “Nosaltres” m’inclou: jo i d’altres. Sóc la tercera candidata al Congrés dels Diputats, no ho he volgut però hi soc.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!