4 de març de 1996.
El PP ha obtingut més vots que el PSOE però no els suficients per a governar, tampoc per aconseguir que Aznar sigui investit President. Els nostres setze escons tornen a ésser decisius. Encetem una aspra travessia, el mar Roig voldrà engolir-nos, no hi haurà manà celestial per a reconfortar-nos-potser biomanà químic per a aprimar-nos-, tampoc felicitacions ni aplaudiments, només paraules com “governabilitat” i “seny”.
El PSOE ha merescut perdre, el PP no ha merescut guanyar. CiU torna a ser la frontissa i l’astre protagonista d’un peplum en dues versions: a la catalana el President Pujol és el Mag Gran, el Constructor de Ponts, a l’espanyola és el mercader fenici i introductor del comerç amb assegurança i interès compost i president d’un poble amb un estrany alfabet.
28 d’abril de 1996.
Després de moltes i llargues discussions hi ha pactes d’investidura i governabilitat escrits i publicats; pactes de polítics sense signatures.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!