Estranyesa. El primer que ha sentit en veure la gavina plantiplantada al bell mig de l’aparcament, sobre l’asfalt. Ni s’ha mogut -sembla una estàtua , ha pensat- quan el cotxe ha passat pel seu costat, quasi fregant-la. Immòbil, indiferent.
Semblava sortida d’una pel·lícula de dibuixos animats, el bec i les potes d’un groc estrident, deliniada de manera mínima, sense detalls, sense moviment ni pàlpit, amb una fredor inquietant.
(Ahir llegí a “Moo Pak” que l’adjectiu és l’enemic més gran de l’escriptor; Pla i la recerca de l’adjectiu la reconforten).
Els ulls fixos, sense veure ni buscar res. Costat per costat el gat blanc, indiferent.
Ha sentit un temor angoixant. Sospita que aquells animals ignoren l’humà com si fos un ésser inferior. Abandona l’aparcament colpida.