Coc Ràpid

El bloc de Carme-Laura Gil

8 de juny de 2013
1 comentari

Aquest dissabte altre cop toca gavina

Estranyesa. El primer que ha sentit en veure la gavina plantiplantada al bell mig de l’aparcament, sobre l’asfalt.  Ni s’ha mogut -sembla una estàtua , ha pensat- quan el cotxe ha passat pel seu costat, quasi fregant-la. Immòbil, indiferent.
Semblava sortida d’una pel·lícula de dibuixos animats, el bec i les potes d’un groc estrident, deliniada de manera mínima, sense detalls, sense moviment ni pàlpit, amb una fredor inquietant.
(Ahir llegí a “Moo Pak” que l’adjectiu és l’enemic més gran de l’escriptor; Pla i la recerca de l’adjectiu la reconforten).
Els ulls fixos, sense veure ni buscar res. Costat per costat el gat blanc, indiferent.

Ha sentit un temor angoixant. Sospita que aquells animals ignoren l’humà com si fos un ésser inferior. Abandona l’aparcament colpida.

  1. Els gats que descansen a l’ampla vorera de davant de casa ni s’immuten quan m’hi acosto. Estan en la meva recta, però qui finalment es desvia sóc jo, ells quiets. Són els amos. Quina diferència de quan érem petits: els foragitàvem a cop de roc. Temps!

Respon a Narcís Llauger i Dalmau Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!