Coc Ràpid

Al cim d’una colina que domina la vall de l’Eure i el poble d’Ivry hi han les restes d’una antiga fortalesa, memòria de pedra de la “turris famosa, ingens” de què Oderic Vitalis l’any 1130 a la seva “Historia Ecclesiastica” explica l’origen.

Any 1000. Ivry, l’Iberium romà, l’Eburiacum gal, el lloc dels elfs i els senglars és una plaça estratègica normanda que controla la vella via romana i el gran camí de Bretanya, la ruta que condueix a París. És una època de violència, de cruentes lluites entre pobres senyors, entre famílies. Raül, comte de Bayeux, casat amb la normanda Albereda, la molt bella, és el senyor d’aquelles terres que li foren donades pel seu germanastre Ricard I, el Sense Por.

Albereda, la molt bella, éscrigué Oderic Vitalis, “construxit ” la famosa fortalesa d’Ivry, en fou l’arquitecte el famós Lanfred a qui el comte Raül ordenà decapitar per tal que no en pugués fer cap altra d’igual. Cal entendre que Albereda “construxit”, projectà, dissenyà i va concebre la disposició dels espais interiors del que havia d’ésser la seva residència i els elements i  fesomia del castell que ella havia de defensar de qualsevol atac i  Lanfred, el famós mestre d’obres de l’època en fou el tècnic constructor. No podia ésser aliè a la dona aquella missió puix des dels inicis del sedentarisme fou ella la que vivia, ordenava, disposava l’habitatge, la que en coneixia les necessitats del seu ús, la que hi concebia l’espai adequat.

A l’any 1000 les guerres eren continuades, barons, ducs i  senyors deixaven la defensa i cura de llurs possessions a la dona, sovint durant molts mesos i fins i tot durant anys. Albereda, la comtessa normanda, concebí la “Turris famosa, ingens”, i amb ella creà un nou model de castell que fou adoptat arreu d’Europa fins al segle XIV sense grans modificacions, una fortalesa- residència que per primer cop deixa d’ésser de fusta i és construïda amb pedra.

El castell d’Ivry, que fou copiat pel constructor de la Torre de Londres l’any 1068, distribuïa l’espai interior amb una gran sala palatina i al costat una de petita separada per una doble arcada d’una nau coberta amb un àbside semicircular, la capella. Porta amb arc rodó com a entrada a la planta baixa, un soterrani i un pis, cambres, un gran pati, un fossat tancat amb pedra. El pou, latrines amb foc per a donar calor, la torre amb poderosos contraforts…Una dona, Albereda, la molt bella creà el model d’arquitectura feudal, una revolucionària projecció simbòlica del poder, el castell del futur.

No fou la primera dona arquitecta, però sí la primera de què tenim constància escrita.

Il·lustració, Torre Blanca de la Torre de Londres.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!