Coc Ràpid

Al-Màwsil, la que uneix rius, Massul la ciutat antiga fou la que durant mil·lenis servà les tombes dels savis profetes bíblics, la que al turó de Nabi Yunus venerava la d’en Jonàs que visqué tres anys dins del ventre del peix monstruós i compassiu. Al-Màwsil, Massul, tingué una antiquíssima ciutat emmurallada en semicercle, les cins portes de Nínive i les imatges gegantines de les divinitats de la vella Assíria. Avui tot són runes, testimonis no del temps que les havia respectat per a l’admiració de les gents sinó testimonis esparveradors de la barbàrie dels homes.

Els homes-soldats de l’Estat Islàmic han destruït en nom de la seva religió escultures antigues de fa 3000 anys, amb martells i taladres han mutilat i esquarterat embogits els cossos de marbre blanquíssim, han fet miques el toro alat assiri que l’artista desconegut de l’any 900 aC esculpí. La bandera negra ha onejat a la gran biblioteca que fumeja avui encara per la foguera on han cremat més de 100.000 llibres i manuscrits otomans; la cruel bandera ha estat plantada al bell mig de la universitat, destruïts els laboratoris, clausurades les aules i la tasca investigadora.

Els homes de la negra bandera al destruir la cultura del poble veí del Tigris  destrueixen l’herència, el llegat de la cultura universal i avorten la possibilitat del patrimoni futur que Massul conreava.

Al-Màwsil, Massul, la que uneix els rius, la del marbre més blanc i el vaporós cotó que duu el seu nom, mussolina, la ciutat famosa per les antigues mesquites, els santuaris dels profetes, els tresors del seu museu i la cultura i ciència de la seva universitat és avui la ciutat de tots ultratjada.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!