Vicent anava al taller, esperava trobar-hi els germans i els companys , se sentien arreu els trets, els crits, als portals hi havia grups d’homes i dones. No baixà, com sempre, per la Rambla, la Plaça Catalunya era tancada, anà per la Ronda, seguí per la Riera Alta fins al carrer del Carme.
Els germans l’esperaven a la porta del taller, la cigarreta tremolosa a la mà. “Vicent, Vicent!, què hem de fer?, què fem?”…
Veia els ulls plens d’espant de na Carmeta, abraçant la nena i el Santet… eren tan, tan petits… Sabia que ahir havia començat un temps d’ira i de mort i de l’estroncament de l’esperança i amb trist i ferm determini els parlà.
19 de juliol de 1936.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!