Coc Ràpid
El bloc de Carme-Laura Gil
A les aigües de Noruega arribà una balena blanca, una beluga que de lluny era una taca d’escuma sòlida que foragitava la curiositat de les gavines, temorenques d’apropar-s’hi. Duia un estrany collar, restes d’un arnès que li havia cobert una part del cos.
Era una beluga adulta, blanca com la capa gelada de l’Àrtic, sabia fer grans bombolles i jugar-hi, cantar amb onze sons diferents com els ocells, nedar cap endavant i també cap enrere, endinsar-se en l’aigua i caçar animals marins per a alimentar-se. Una beluga, com totes, juganera, comunicativa i sociable, intel·ligent i observadora, tant que ha estat condemnada a perdre la llibertat, com moltes companyes, per a convertir-se en soldat, entrenada per a espiar submarins, subministrar equipament als bussos, detectar mines submarines, trobar material perdut, salvar o matar éssers humans…
Una beluga-soldat perduda en aigües de Noruega. Una petita blanca balena que Ahab hagués potser perdonat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!