El coc del diumenge… recorda
Abraham Lincoln (1809-1865) El compromís és el que transforma una promesa en realitat (cal recordar-ho!)
Abraham Lincoln (1809-1865) El compromís és el que transforma una promesa en realitat (cal recordar-ho!)
Iceta està dels nervis. La butaca del ministeri espanyol amb què ha somniat tants d’anys es desdibuixa, gairebé tenia les maletes preparades per al viatge polític de la seva vida. Davant d’un possible retard de la data de les eleccions catalanes, el seu anhel d’ésser Ministre, ministre amb majúscula (que Madrid és la capital del
El Gremi de Llibreters protesta perquè no els ha estat permès d’obrir la llibreria els dos primers caps de setmana d’enguany atesa la greu progressió de la pandèmia. Hi addueixen que la cultura és un bé essencial (la qual cosa és ben certa), que el llibre és cultura ( amb alguna excepció també ho considero
El primer apunt de l’any, quan en fa molts que vaig començar a escriure al bloc. Uns temps en què encara es discutia si el bloc era el blog, nom guanyador. Per a mi ha seguit essent un bloc, com aquelles llibretes amb espiral que de petita desitjava tenir i que de sempre n’he
La inclusió a la llista de diputats elegibles de “Junts” del President Puigdemont em semblaria una decisió equivocada. Puigdemont és més que un nom i que una “marca” carismàtica i d’èxit prestigiós, és el President legítim de Catalunya que representa tot el que ha significat l’esclat de la conquesta de la independència nacional, la
“Mode” és un mot seriós, com el seu origen llatí “modus” exigeix, quan nasqué tenia el significat de “mesura” física i també moral si no oblidem que d’ell es deriven paraules com “moderació” o “modèstia”, amb el temps expressà nous aspectes semàntics com una mesura musical, el ritme, la situació de l’acció del verb,
Eduardo Bruera (1955-) “La medicina existeix per a tractar malalts, no pas per a tractar malalties” (la cerca incessant)
Als anys 40 les paraules es mesuraven, la denúncia era a l’aguait i els crits “Viva Franco!” i “Arriba España!”eren obligats a corejar-se als entreactes dels actes públics, a les escoles, pel carrer, arreu. La ironia i burla popular és inesgotable i oportuna i en aquella època sabia que la dictadura no entenia d’ironies
Joan Fuster (1922-1972) “Les meves contradiccions són les meves esperances” (cal)
La nena veia des del balcó el bar “del davant”, la fàbrica de pianos, la petita impremta, el taller de bicicletes i la casa de pisos on al terrat hi vivia un nen de l’edat del Santet. El seu petit món. Al bar (ella no hi havia entrat mai) els diumenges per la tarda
Ha llegit “Els dies immortals” d’en Baltasar Porcel, la recordava a penes,de manera boirosa, llegida fa 36 anys, quan el temps i ella eren uns altres. L’obra literària no ha envellit, ella sí. 36 anys més tard l’ha tornat a llegir, amb més bagatge lector i amb més Porcel conegut. Una novel·la d’estructura complexa
El mot “postureig” que abans podia qualificar les inversemblants postures dels trepitjadors de catifes promocionals i l’exhibicionisme a les xarxes socials, ha acabat ocupant un lloc privilegiat a les planes d’opinió política. Els polítics posturegen, ens diuen, i d’eixa manera la política es converteix en l’art de la superficialiitat, en gestualitat, en impostura. El
Els bacteris em sedueixen potser perquè em tenen colonitzada, els budells en són la prova, i perquè són éssers intel·ligents (tal com mesurem els humans la intel·ligència). Tenen el quarter general als meus budells des d’on es comuniquen amb la resta del cos, emmagatzenen informació, s’entenen amb senyals elèctrics i fins i tot, entre
Al mercat del barri hi pots trobar de tot, ara s’hi venen els primers bolets de la tardor, camagrocs i rovellons, malgrat es cacen (verb un xic grandiloqüent) de manera semblant i ambdós són humils fongs, els primers són troballa fàcil i els segons difícil, raó per la qual aquest són especialment apreciats a
Emil Zátopek (1922-2000) “Si no pots continuar, ves més de pressa” Som-hi!