“La triste Reyna”, així i per sempre signaren i s’anomenaren les dues reines de Nàpols, Joana d’Aragó i la seva filla, Joana la jove, des del moment d’enviduar, com una emotiva mostra del seu dol permanent i una elegant manera de revestir la seva nova condició. Últimes reines de Nàpols, amb elles finalitza la història catalano-aragonesa
A Virginia Woolf Virginia con piedras de colores o tal vez talismanes de palabras te acercas al rio de la memoria, a los colmillos de la ira y te hundes tranquila y diurna y te dejas que el agua te enrolle hasta el último cuarto propio. Virginia tan bella y opaca entre las aguas.
Em sento perduda, confosa per les moltes sigles i proclames sectorials, perplexa pel combat dialèctic dins del feminisme. Sóc una dona que el proper mes haurà viscut 86 anys i segueixo creient que les dones pertanyem a la classe més oprimida de les classes oprimides. Veig totes les dones dels pobles del món, les
Biel Mesquida (1947) “Excavar és la troballa” (Fem un pou!)
Pablo Ruiz Picasso (1881-1973) La vellesa és l’hivern per als ignorants i el temps de la collita per als savis. ( una herència?)
Per la barana del balcó es passeja lentament una tórtora, s’atura, mira cap al finestró darrera del qual estic asseguda amb l’ordinador sobre els genolls, escric. No sé si em veu a través del vidre, ignoro els seus costums, la mena de vida que duu. L’observo , és un colom bonic, delicat, esvelt, llueix un
Oriol Junqueras ha fet una afirmació polèmica, “No volem triar entre Junts i Comuns”. Junqueras està duent al límit el seu “bonisme”, quan el seu lloable afany d’aconseguir una “via àmplia” per a governar Catalunya eixamplant la base votant independentista no ha reeixit. El líder d’ERC ha dit que no vol triar entre Junts i
És bo de recordar que els polítics poden tenir facetes allunyades de la seva biografia oficial i oficiosa, Heribert Barrera és un d’aquells. Polític, pensador, científic, intel·lectual, fou l’home que ens digué “Tenim pressa, molta pressa”, el patriota apassionat per Catalunya i la seva llibertat, el secretari general d’ERC i primer President del Parlament
Els falsos profetes no es cansen. Els endevinaires ombrívols ens fatiguen amb la repetitiva tornada del nostre declivi, dels mals que l’independentisme ha infligit al país, dels anys catastròfics que hem viscut amb els governs separatistes. L’independentisme ha estat la caixa de Pandora, que en obrir-se s’ha desplomat el cel de la benaurança de l’abans-procés,
Els noms que ens identifiquen són, en gran manera, la projecció d’un desig, aspiració, d’un sentiment potser mig amagat d’aquells que ens l’imposen i són també el testimoni de l’atmosfera emocional col·lectiva d’un temps. Són els nostres noms un relat aliè. La nena s’astorava quan sentia dir el nom d’algunes veïnes, sentia dir i sentia
Pablo Ruiz Picasso (1881-1973) La vellesa no es cura, es prepara (com tot bon estofat)
Des de fa uns anys un equip d’arqueòlegs cerquen les tombes de Cleòpatra i Marc Antoni a la vora del temple dedicat a Osiris, el Taposiris Magna, on Plutarc testimonià que els grans amants eren sepultats . L’historiador romà narra que Cleòpatra, la reina d’Egipte, Xipre, Àfrica i Celesíria, féu excavar al costat
L’isme espanyol de Podemos-Podem és un fet conegut, l’ambigüitat entre servir Espanya o Catalunya els-les delata però ara també sabem quelcom més íntim, compleixen el precepte quaresmal de l’abstenció. La seva línia político-tàctica és una ziga-zaga , al Parlament diuen NO a la independència, diuen SÍ al dret a l’autodeterminació i al Congrés aixequen el
Aragonès el candidat a la Presidència de la Generalitat, únic possible pel pes dels vots obtinguts per ERC, ha de forjar aliances per a l’èxit de la seva investidura. Dues són les lligances polítiques que els diferents partits, tertulians, analistes, articulistes i assimilats han presentat com a probables, segons interessos i desitjos: a. La “independentista”,
PDeCat ha escrit l’ultima pàgina de la seva accidentada història i ho ha fet amb mala lletra i moltes errades, ha sostret vots als partits independentistes, en especial a qui ha considerat un adversari, Junts, i ha malmès la figura institucional d’Artur Mas conduint-lo a emprendre de mala gana una batalla perduda d’antuvi. La de