“Visca Catalunya!” : la captatio benevolentiae

Durant la dictadura franquista la copla i el pseudo-flamenc fou la cultura enaltida pel règim com a expressió de les essències prístines de l’espanyolisme. Proliferaren les cantants anomenades genèricament "folklòriques" que escampaven amb llurs vestits de volants i llunes i el mantó de Manila el nom d’España pel territori abaltit.

Començaven la seva actuació amb unes paraules de lloança a les virtuts de la ciutat o regió (la "captatio benevolentiae" de la retòrica llatina), dient-hi quelcom semblant a "gracias de todo corazón a esta tierra que tanto admiro y quiero…" i els punts suspensius s’omplien amb els adjectius ditiràmbics tòpics i el topònim que corresponia al lloc. Més d’un cop s’havien equivocat de nom i en comptes de "Viva Catalunya!" donaven un fort "Viva Murcia!", rebut amb aplaudiments riallers pel personal.

Els polítics professionals , en els seus "mítings"segueixen el manual de l’antiga retòrica que empraven els artistes en els seus "bolos". El Sr. Presidente, un clàssic, també ho fa.

Anà a Anndalusia recentment a suscitar el "sí" al referèndum de l’Estatut i davant d’uns milers de persones que l’aclamaven, el Sr. Presidente féu el seu discurs, amb paraules espaiades per sobreentesos i silencis, i aconseguí captar-ne la benevolència quan digué : "Andalucia es la más grande, es la más fuerte, la más solidaria y la que garantiza el mayor equilibrio y la unidad de este país". I acabà amb l’entranyable "¡Viva Andalucía y Viva España!". Els crits de "Presidente, Presidente!" es feren més forts i també els de "Guapo!, Guapo!".

L’intent de "captatio" ens és conegut, i gent de bona fe havía lliurada la seva "benevolentia" al Sr. Presidente quan digué en algun moment "Cataluña es la más grande, la más fuerte y la más solidaria… Visca Cataluña!".

I és que els clàssics mai no moren …

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *