Un llibre llegit, un llibre mort

 

Ha llegit “Els dies immortals” d’en Baltasar Porcel, la recordava a penes,de manera boirosa, llegida fa 36 anys, quan el temps i ella eren uns altres. L’obra literària no ha envellit, ella sí. 36 anys més tard l’ha tornat a llegir, amb més bagatge lector i amb més Porcel conegut.

Una novel·la d’estructura complexa que no admet la lectura linial, relats diversos amb formes distintes, barroca, de xafogosa sensualitat, realisme màgic, descripcions amb adjectius exuberants com el paisatge de l’Àfrica negra, l’escenari del viatge iniciàtic del narrador cap al seu propi coneixement.

No acostuma a rellegir novel·les, sí que ho fa amb poesia i amb l’obra d’en Pla, per la subtilesa, la cadència, la seducció de la llengua.

Reposa “Els dies immortals” al seu lloc. Veu tots els llibres i sap que no els podrà tornar a llegir. I els mira amb tristesa. La literatura només té vida si és llegida. I s’ha dit que un llibre llegit és un llibre mort. I ha sentit un calfred angoixant.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *