M’EXPLICO… i ell dispara primer

 

Fa dies que llegí “M’explico” de Carles Puigdemont amb Xavier Trigo. El President ha llegat un valuós document polític, una multiforme experiència literària, política i psicològica que reescriu la història d’uns fets i en construeix el relat. No és un relat èpic, no hi ha herois sinó homes amb llurs defectes, pors, dubtes i victòries; la fórmula de la narració mitjançant un dietari apropa el relat al guió d’una sèrie televisiva, el ritme narratiu creix adaptant-se al “tempo” dels fets ,el temps expectant del pròleg, el del clímax ascendent, el de la pressió angoixant… i alguna gota d’humor per al somriure. La tensió narrativa, la perspectiva interior i exterior dels fets del dia primer d’octubre de l’any 2017  interactua amb el lector convertint-lo alhora en part del mateix relat.

“M’explico” és alhora una font documental no exempta de conflictivitat en introduir a la narració discursos publicats, fets documentats, correspondència original que origina la interpretació immediata del que està succeint.I “M’explico” és quelcom més, la colpidora i sincera transformació de Carles Puigdemont, de com l’acceptació d’un encàrrec temporal es converteix en l’assumpció d’un servei superior que canviarà per sempre la seva vida i la seva persona. Puigdemont perdrà  per sempre la possibilitat de l’anonimat per a convertir-se en un personatge històric. La “mutatio rerum” clàssica és la seva mutació.

I el relat dels fets d’aquells dies històrics és, també i conscientment, una bomba d’efectes polítics calculats, sense maquillatge ni eufemismes. Retrats de traç ràpid dibuixats amb retalls de frases, gestos i silencis. Quan l’obús cau sobre l’objectiu apuntat, el resultat és destructiu. Oriol Junqueras n’és l’objectiu, una figura política que es manté silenciosa i que , despullat del seu personatge d'”home bo”, es dibuixa com un polític perseguidor del poder partidista per damunt de tot.

“M’explico” fou el títol elegit, té molt del “Jo acuso” d’en Zola i d’En defensa pròpia” d’en Verdaguer. La narració explica i documenta la perspectiva viscuda d’en Puigdemont, en ella hi ha acusació i defensa.

Cal llegir-lo. Ell dispara primer.

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *