Postmodernitat vs Cultura ?

 

“Postmodernitat” és una etiqueta sociocultural que intenta definir una època confusa en què la idea- força del progrés cultural com a esperança del futur universal s’esmicola sota el pes de la nova tecnologia . L’etiqueta demostra la impossibilitat d’anomenar de manera intel·ligible el canvi profund que a finals del segle XX estava sofrint el sistema social que es creia sòlidament perdurable. La indústria, l’organització basada en el capital-treball ja no existien. El coneixement tecnològic, la intel·ligència artificial no només eren el canvi sinó alhora eren motors de canvi incessant en tots els àmbits socials. “Postmodernitat” indicava un tall amb el passat, un espai temporal de duració desconeguda, amb un principi i sense final conegut, “Després de la Modernitat”, “Després del que ha acabat ara fa poc”; havia acabat una època i en començava una de tan gran i desconeguda complexitat que no podia tenir nom, que finalitzava la dicotomia clàssica i entenedora  “Antic/Modern”.

La cultura de la “Postmodernitat”, el cultiu primordial és el del progrés tecnològic que a més dels indubtables avenços socials que aporta se sosté en el capitalisme i el consumisme transformat en una aparença de benestar. La “Postmodernitat” és època de simulacres.

La cultura com a obra de pensament, de crítica, de discerniment estimulant , la intel·ligència artística ha estat obliterada per la imatge superior del saber tecnològic,de la “nova intel·ligència”, l’artificial, que té per a la majoria de consumidors quelcom de  misteriós, de coneixement  inassolible, és el nou ídol, la idolatria de la “Postmodernitat” La música, l’obra d’art, la literatura, la filosofia, l’expressió artística suscita emoció, e-moció, moviment, progrés intel·lectual, cultiva el millor i únic de l’ésser humà, sentiment i pensament. La cultura no coneix el simulacre, el combat i l’impossibilita. És l’antídot temut de la idolatria.

La Covid-19 tanca la “Postmodernitat” . Caldrà trobar la nova etiqueta per a definir el nou sistema social on el Saber Tecnològic i la Cultura deixin d’ésser antinòmiques, on puguin establir-se noves maneres de relacionar-se solidàries , on es cultivi la imaginació i no la imatge, on la realitat sigui la veritat.

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *