El nou mot rebotant : el “bot”

 

Una nova paraula ha entrat al diccionari, un monosíl·lab empoderat (epítet suggestiu, vell i usat com una modernitat en el discurs polític i intel·lectual dels últims anys) per la gran xarxa, un mot per a molts sense significat i per a d’altres el mot-pin de la familiaritat tecnològica. El bot és la nova paraula que bota i rebota arreu. És una mena d’spin-off del pare robot, genera missatges idèntics incansablement, executa tasques repetitives sense cansar-se ni avorrir-se, no és humana.

Ella tem que el nou “bot”arraconi de l’ús els “bots” que l’han acompanyada durant la seva vida. El “bot” que era la salvació dels mariners en perill o el transport del capità John Silver per a arribar a la illa del Tresor, el “bot” que regalimava bon vi negre amb regust a cuir o el peix que s’infla com un globus, el “bot” … i els “bots” que feia la pilota quan la nena cantava com una lletania “bota, bota, la pilota”, mentre els comptava, un, dos, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit, nou fins no arribar mai a la dotzena.

“Bota, bota, la pilota”, el moviment repetitiu. El “bot” del joc de la infància no s’allunya pas gaire del “bot” repetitiu que navega , com aquell vell “bot” mariner o el peix inflat, per les aigües d’internet.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *