Era blanca la primera flor?

 

Fa uns 80 milions d’anys cobriren grans extensions de la Terra els boscos d’angiospermes, arbusts i també magnòlies, quan 60 milions abans creixeren plantes amb llavors i flors i alhora els primers insectes voladors.

La magnòlia és una flor bellíssima, la perfecció de la simplicitat, té tèpals, que no són ni pètals ni sèpals, la dura textura dels quals no permet la mossegada de les abelles, de creació més tardana. La pulcra magnòlia fou en un començament pol·linitzada pels escarabats i hagué d’adaptar-se al nou insecte volador, l’abella.  La magnòlia és blanca, el color no-color, que explica la seva antigor, quan no hi havia els ulls de l’home que poguessin veure-la.

Les primeres flors que ompliren la terra foren blanques, sense color, organismes vius que en una llarguíssima estratègia d’adaptació  i supervivència per a ésser pol·linitzades s’adornaren amb pigments que la llum pintava amb brillants colors i perfum que atreien o repel·lien els insectes i més tard els nostres ancestres que en el seu treballós camí evolutiu perfeccionarem genèticament els ulls quan perderen gran part de l’olfacte.

Les flors ens donen una lliçó d’humilitat, no han creat la seva bellesa per al nostre plaer sinó per a la seva supervivència, la pol·linització. Ens alimentaren, ens donaren a conèixer els molts colors i els mil matisos. Colors que són llum, la llum que fa brillar els seus pigments. No veiem colors, veiem brillantor lluminosa. Fa uns 60 milions d’anys la naturalesa creà la flor sense color, la immaculada bellesa blanca , la flor de la magnòlia.

Afegeix un comentari

Respon a carme.laura Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *