Memòria literària i Covid-19

L’epidèmia Covid-19  ha deixat emmudit el país, esmaperdut per la força de l’atac víric, incrèdul pel cruel embat. No hi ha cap altre conversa, reflexió o preocupació. La malaltia, la Covid-19 i el seu efecte demolidor sobre l’economia ocupa tots els espais individual i col·lectius. El cop és duríssim socialment i emocional. Imatges a la modernitat que altres temps veieren.

Vivíem en l’edat de la innocència?, sense memòria viscuda ?. Els virus són amb nosaltres des de sempre, amics i enemics. Les epidèmies, sempre enemigues, han estat el malson dels grups humans  com testimonien les primeres obres literàries del món occidental.

Fa 2.800 anys la veu homèrica canta  als versos primers de la “Ilíada” la discòrdia entre l’Atrida, cap de guerrers i “la còlera funesta” del diví Aquileu i ,per a despertar el temor de l’oient, l’emmarca en el càstig d’Apol·lo que “suscità una maligna malaltia en l’exèrcit, la tropa anava morint, perquè l’Atrida havia injuriat el seu sacerdot Crises”. L’epidèmia prologa l’epopeia.

Fa 2.500 anys Sòfocles escriu l’obra teatral famosa “Èdip rei”, la situa a la ciutat de Tebes, a la primera escena quan “la multitud s’agombola a l’entorn dels altars davant del palau portant rams d’oliveres” ,el gran sacerdot descriu al rei la desesperació del poble perquè “una divinitat enemiga, la pesta devoradora, assola la ciutat… la mort destrueix els germens dels fruits…i l’obscur Plutó s’enriqueix amb els nostres dolors i nostres gemecs”. L’epidèmia prologa la tragèdia.

De lluny els poetes ho digueren: l’epidèmia comporta èpica i tragèdia. Com la que avui ens colpeja.

 

 

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *