L’escorpí endèmic català (aràcnid!)

 

L’escorpí té una llarga història, afirmen els científics que fou el primer animal que sortí de les aigües per a trepitjar terra ferma; el que ha estat corroborat per una recent troballa, la d’un escorpí fòssil de fa uns 437 milions d’anys, el Perioscopius venator, ” l’ancestre dels escorpins caçadors”. Els escorpins s’escamparen per la terra, se’n troben arreu , tret de les regions polars i Nova Zelanda, i han proliferat des de fa 325 milions d’anys mantenint sense canvis importants la seva anatomia i el temible agulló verinós.

A Catalunya hi ha escorpins de diverses espècies, però n’hi ha un de molt especial, endèmic del país, sense parents coneguts a la resta d’Europa. No és singular per tenir el cos poc pigmentat, clar de color, ni pel canibalisme que pot practicar si li és útil, la seva característica és la de no tenir ulls i camuflar-ne els laterals amb taques oculars. És un escorpí cec que habita en boscos humits, descobert al Canigó l’any 1879 pel naturalista de Prades en Pere Josep Vicenç Xambeu que el catalogà i donà el nom de Belisarius Xambuí, en record propi i del general bizantí Belisari, que segons la falsa llegenda fou deixat cec per ordre de l’emperador Justinià.

A l’estiu de 1919, el jesuïta Longi Navàs, el mateix que dedicà una espècie catalana de mosquit a Prat de la Riba, trobà un exemplar de l’escorpí Belisarius “dessota d’una pedra” a Ribes de Fresser; el que ens haurà de fer recordar que no aixequem pedres als boscos ja que un escorpí hi podríem trobar un escorpí i si els boscos fossin a les contrades de l’Osona, Ripollès o Garrotxa aquells escorpí podria ésser el Belisarius Xambeuí, el nostre escorpí cec.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *