Xipre, el coure i el xiprer

.

 

Afrodita, la xiprina, nasqué en la bella illa mediterrània, la de petites badies i costes rocoses que enfonsen en el mar blau els peus de les abruptes montanyes, gegants banyuts que mostren les ferides magmàtiques, les menes de color blau verd brillant que donaren nom i definiren la nova era metàl·lica, la del coure. El metall sorprenent de Xipre, la Kypros, l’illa del kúpros, el coure.

El mont Tróodos senyoreja l’illa, és una ofiolita, la serp de pedra que emergí de l’oceà quan Àfrica i Euroàsia es trobaren, el seu cim té el nom d’Olimp, la mansió dels déus. La serp de pedra és tacada de verd brillant com el coure que hi aflora, el metall que canvià la història de Xipre i de la humanitat.

Belles són les històries de Xipre com la del seu rei Pigmalió que s’enamorà de l’estàtua d’una dona de perfectes formes, una representació potser d’Afrodita, magnífiques foren les tècniques que els minoics, arribats de Creta, inventaren per a extreure i forjar el coure i durament trist fou el final de la seva esplèndida civilització. I el coure de Xipre, amb societats diverses, seguí essent el metall preuat, la mercaderia que per mar i terra arribava al món conegut.

Altre present feren els déus a la bella illa mancada d’aigua, un arbre esvelt, alt, serè, que creix mirant la infinitud dels cels, que té llarga vida i estranyes fulles de color verd intens, el cupressus sempervirens, l’arbre de Xipre sempre verd. L’arbre que honora els morts, que acull hospitalari la gent forastera i que defensa de les ventades masos i cabanes, el xiprer.

Xipre, l’illa del coure i el xiprer.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *