El relat … mot lat

 

Fa un temps, uns deu anys potser fa , una forma llatina supervivent sortí dels límits literaris i del vocabulari del dret per a convertir-se en el mot fetitxe del discurs polític i tertulià i d’eixa manera alimentada és avui una mena de paraula “multiús” .

Per a la classificació literària el “relat” segueix essent un gènere consistent en una narració breu, des de sempre en competència amb el conte, gènere aquest que inexorablement s’ha vist relegat  a una mena de novel·leta regida per la fantasia.  El “relat”, com les espècies vives invasores, ocupa avui espais insospitats, de l’estricte terme del dret significant “relació, reproducció d’un fet ” ha arribat a ser el comodí esnob del llenguatge publicitari, en competició amb el mot “història” en l’àmbit de la moda: pels espots he sabut que un determinat perfum o  vestit pot explicar una història  i ahir mateix llegí atònita en l’anunci d’una bossa de color roig intens (color “inspirat en espècies de flors extintes”!!) que amb el seu disseny la creadora ” comparteix relats”.

“Romanços!” diríem si aquests “relats” fossin en vers.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *