Dos típics tòpics

Hi ha un parell de tòpics que em tenen aclaparada, els hi dono voltes, em pregunto: som gasius i laboriosos ?. Serà  cert aquest retrat?

Gent treballadora potser sí, perquè la necessitat a casa s’ha fet virtut. Un poble que no té matèries primes ni estat polític propi ha estat obligat a inventar-se. Hem convertit les pedres en pans (això escrigué el duc de Berwick l’any 1714 en veure créixer el blat en impossibles bancals muntanyencs), però potser aquest fet admirable no és prou denotatiu de la nostra laboriositat, escarbotant un xic més en la nostra història hi trobem que Catalunya fou pionera a l’Estat espanyol de l’anomenada Revolució industrial, però això no sembla raó suficient per a la construcció del tòpic.

La llengua me’n dóna la clau. El verb “fer” ho explica amb claredat. La gent catalana fem ganxet, fem festa, fem punta al llapis, fem feina, fem escudella, fem cara de fàstic, fem referèndums, fem rebombori i també fem petons. Fem petons, no en donem. Ah!, fer petons i no donar-ne, aquesta podria ésser la mare dels dos tòpics, laboriós i gasiu .Som gent ben estranya.

No hagués estat possible en català la lletra d’aquella cançó dels “Churumbeles” que deia “porque un beso de amor no se lo dan a cualquiera…”. Que en som d’estranys!…

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *