El dia d’ahir


Ahir fou el dia en què la democràcia espanyola esberlada mostrà un cop més la seva debilitat. Cinc diputats arribaren al Congrés i un senador arribà al Senat emmanillats i emmanillats retornaren a la presó. Els presos polítics catalans.

Fou emocionant i amarg alhora veure els nostres presos polítics ocupant l’escó, polítics movent-se en el món conegut de la política, en el seu rostre i gest la dignitat i la responsabilitat i en el seu somriure el senyal de la nostra victòria i el gaudi d’un breu i cruel simulacre de llibertat.

No s’oblidarà el dia d’ahir.

(Hi hagué picada de peus i de mans d’alguns diputats electes, feixistes de manual i postfeixistes. Ha estat la primícia del curs parlamentar en l’espai institucional que ha d’acollir la pluralitat ideològica i les seves afinitats i divergències.)

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *