Iceta senador? No amb el meu vot!

 

Iceta tocava amb els dits el seient daurat del Senat espanyol, Sánchez creia que tots els catalans  se sentirien honorats amb el nomenament d’un polític català com a president del Senat. Un i l’altre eren segurs del seu cop d’efecte. L’independentisme , es deien, “ja no mola”, entre ells es barallen, la independència perd adeptes i el que és fonamental, els catalans sempre mercadegen i ens compraran el gest.

Iceta és un hàbil polític, un bon flotador quan les aigües del partit han estat tèrboles per a ell; és català però la seva formació i vocació política són les del PSOE, és un socialista nacionalista espanyol , la condició essencial que el fa afí al PP i Cs quan la unió d’Espanya se sent amenaçada. Creu Iceta que no tenim memòria?… que no retenim en la memòria el seu somriure feliç manifestant-se amb els que cridaven “A por ellos” i “Puigdemont a prisión”?, que no recordarem sempre que aplaudí l’aplicació del 155?… Potser aquests fets podrien arraconar-se al calaix de la memòria política puix sabem que els dirigents polítics valoren els fets dels adversaris de manera diferent a la dels votants segons les circumstàncies i les pèrdues i guanys que una determinada decisió pot comportar. Però Iceta ha perdut el nostre respecte.

Iceta perdé el nostre respecte per sempre quan ordenà als diputats i diputades socialistes mantenir-se asseguts al seu escó, d’esquena als familiars dels polítics empresonats o a l’exili, mentre la majoria parlamentària mostrava dempeus i amb aplaudiments l’empatia amb el seu dolor i esperança. Iceta impertorbable es mantingué d’esquena , mirant sense veure un mòbil, un paper o el terra. Una imatge vergonyosa que no oblidarem.

Iceta, l’hàbil polític, ha demanat i exigit cortesia als parlamentaris independentistes. La demanda ha estat una mostra patètica de cinisme.

Iceta, el polític desmemoriat, ha advertit als partits independentistes que el diàleg amb el PSOE es complicarà “Reculls el que sembres” ha dit. Així ha estat, el diputat Iceta ha recollit el que tan entusiàsticament ha sembrat, el NO dels nostres vots.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *