Aquell 1/O tenyit de groc…

 

¿On he de guardar el dia en què la societat catalana assolí la grandesa i dignitat d’un poble amb fam de retrobar-se amb la llibertat perduda?…

No tornaré a sentir aquella emoció profunda que semblava haver esperat tota una vida per a expressar-se, a respirar aquell aire de feliç complicitat compartida. L’1/O s’allunya, es perd en la memòria dels fets i sentiments irrecuperables; aquell dia tornarà, però no serà el mateix, en serà un altre quan alguns dels qui el vàrem viure probablement ja no hi serem o serem diferents.

On l’he de guardar perquè el record no em faci mal?…

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *