De Notre-Dame a la catedral barcelonina: una Santa Espina

Molt s’ha parlat aquests últims dies del feliç salvament del foc de la relíquia cristològica més preuada i venerada de la catedral de Notre-Dame , la Corona d’Espines. La Corona que el sant rei francès Lluís IX comprà a Baduí II de Constatinopla l’any 1239  havia tingut, es diu, 70 espines, ara és un cercle de joncs dins d’un magnífic reliquiari. Amb els segles i el delit dels monarques europeus per l’adquisició de relíquies, les Santes Espines es dispersaren pel món occidental cristià i així n’arribaren algunes al Principat, a València i més enllà.

Fou el rei Martí I, l’ultim comte-rei de dinastia catalana, qui portà a Barcelona una Santa Espina, quan encara era duc de Montblanc… “Lo Senyor Duch dona e presenta a la Seu de la ciutat una Sancta e sagrada Espina que per lo Rey de Ffrança fo levada de la corona qui fo posada al glorios cap de Jesu Xrist al dia de la seva Passio la qual espina fo per lo dit Rey de Ffrança presentada e dada a la alta Regina mare del dit Senyor Duch apellat Infant Don Marti que apres mort daquella fo dada al cit Senyor Duch”.

Elionor de Sicília, mare del Duc, havia demanat la Santa Espina al rei de França per a donar-la a Martí, religiós i amant de relíquies que segons son germà Joan digué adquiria “sia per via de compra, sia per via de furt”. El 4 de desembre de l’any 1390 la ciutat de Barcelona celebrà una gran processó per a rebre la sagrada relíquia, un canonge de la Seu portava tres candeles de color verd, dues enceses i una d’apagada com a símbol de les tres catedrals consagrades amb el nom de la Santa Creu, la romana , la catalana i la de Jerusalem, aquesta simbolitzada per la candela apagada ja que la ciutat no era només cristiana. Martí, ja rei, volgué convertir la Santa Capella del Palau reial Major en una capella exempta per a venerar-hi les moltes relíquies cristològiques  adquirides, “sanguis Christi, lignum sancta Crucis in magna quantitate, tres spine corone Christi, spongia, clavus …”, a la manera de la Santa Capella de París.

La devoció barcelonina vers la Santa Espina era gran, s’exhibia els dies Sants i es diu que a les mateixes hores que Jesús sofrí la crucifixió l’Espina sagnava.

Potser mai no hem oblidat el lligam amb l’antiga relíquia… quan Catalunya ha sagnat la sardana emotiva ,que durant molts anys de les dictadures de Primo de Rivera i de Franco fou prohibida i ocupà en l’ànim col·lectiu l’himne nacional, n’ha servat el nom com un símbol.

N.B. El reliquiari de la Santa Espina de la imatge pertany a la capella del Real Convento de la Encarnación de Mula.

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *