L’illa de l’oblit

“Illa de l’oblit” digué Walter Benjamin en conèixer Eivissa, el pensador-filòsof hi arribà fugint del nazisme, doblement perseguit per les seves idees i per ésser jueu. Dues vegades s’hi aixoplugà, del 19 d’abril al 17 de juliol de 1932 i de l’11 d’abril al 26 de setembre de l’any 1933, anys terribles, amenaçadors, els de l’esclat proper de l’ou de la serp.  Benjamin fuig de l’horror, de la solitud intel·lectual , de l’amargor afectiva, de la pobresa; fuig d’ell mateix .

Eivissa és un món estrany i reclòs, arcàdic i arcaic, illa habitada des de feia milers d’anys, el seu nom té ressonàncies llunyanes, Ibosim, Ebusus, el nom d’un petit déu de Núbia que es convertí en una divinitat popular egípcia, un nan barbut, alegre, benvolent, protector d’infants i malalts i de la llar. Illa dels homes nuus, illa dels pins, illa protegida per Bes… Gairebé una illa oblidada de la Mar blava.

“Illa de l’oblit”, el remei que el pensador angoixat necessita , l’oblit de la persecució soferta, dels tres grans amors trencats, Dora, Jula, Aisa i el d’Olga , la dona que l’acompanya a l’illa i allà l’abandona. I l’oblit de la idea fixa del suicidi, l’alliberament de l’angoixa que el destrueix. Recorre Eivissa, ressegueix “el paisatge intocat com mai n’he vist d’altre”, com el cos nu de la verge, a peu, en barca… “el resplendent blanc de les parets et cega” escriu.

“Bes”, el nom, guarda un secret, en el seu origen significa “el començar”. Walter Benjamin no ho coneixia però potser l’arribada a l’illa pretenia ésser l’inici d’un nou viatge a la vida o un últim a la mort. Els seus 40 anys que li semblen molts són pocs per a suportar tant de fracàs, tantes pors, tants recomençar… La idea de la mort era ja dins d’ell i no el deixarà, en parla , ho confessa mantes vegades a la seva amiga Hanna Arandt.

El 26 de setembre de 1933 abandona Eivissa, a Alemanya Hitler és nomenat canceller imperial. Just 7 anys més tard, el 26 de setembre de 1940, a la frontera entre França i Espanya, a Portbou, Benjamin es lleva la vida. Ha deixat de fugir, de recordar, ha arribat a l’illa de l’oblit, a la de l’eternal començar.

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *