El quadre emmarca la mirada…i la vida

 

La Terra és rodona i els nostres ulls són, diguem-ne, rodons en conseqüent harmonia, però de manera inconseqüent emmarquem en una mena de quadre la nostra mirada.

Quan el llenguatge escrit començà ho feu en petites tauletes de fang, més tard hem escrit en trossos quadrangulars de pergamí o de paper i avui ho fem també en una pantalla . Escrivim i llegim dins d’un quadre limitat per quatre línies invisibles. La llengua i la literatura enquadrades. Els pintors crearen la seva obra limitant-la també amb quatre línies imaginàries, més tard la tancaren en un marc de línies rectes i al segle XIII, quan es pinta sobre cavallet, el quadre s’emmarca amb posterioritat, essent el marc oval una excepció. L’art emmarcat. Quan es captura la imatge amb la fotografia l’enquadrament és el seu marc necessari. El temps, l’emoció enquadrada.

I des de la finestra, el marc de quatre línies, veiem allò que ens envolta. Ens hem imposat les quatre línies rectes com a marc de la nostra vida, les vivències i els records els emmarquem en moments determinats, regeixen la nostra vista i també la nostra mirada . La vida feta d’innombrables pixels.

Potser l’ésser humà ha elegit mirar amb els límits invisibles de les quatre línies per a evitar la infinitud del cercle, la forma perfecta que no té ni inici ni final, el misteri inaccessible que no ha pogut desxifrar. El quadrat és estable, segur i emmarca la fugacitat de l’instant. I la quadratura del cercle pot esperar.

 

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *