La noia de Mohen-ho-Daro (5.000-4.000 aC)

 

És com una nova Usas, la que avança insolent, nua, davant dels homes que l’admiren “quin mortal et pretendria, a qui de nosaltres elegiries, oh! radiant!” , o és semblant a aquella a qui Siva diria xiuxiuejant “Kali, Negra…”. Ella no sabia-o potser sí ho sabia- que l’esperava una nova vida milers d’anys més tard d’haver habitat Mohen-ho-Daro, la muntanya dels homes morts.

Mohen-ho-Daro, amb la ciutat germana Harappa, són el testimoni de la civilització més antiga coneguda, la que nasqué a les colines de la vall de l’Indus fa uns 7 o 8.000 anys, molt abans de l’arribada dels Arya, els aris, portadors d’una religió i una llengua noves. Són ciutats pacífiques, sense palaus, temples ni monuments, amb muralles i conduccions d’aigua que arriba a les cases, amb grans banys i carrers empedrats i sitges on emmagatzemen el blat.  La terra és fèrtil pels fangs que el riu generós hi deixa en les inundacions cada any. S’hi cultiva el blat, l’ordi, més tard arròs i llegums, cotó i dolços dàtils i la primera planta que donà oli comestible, el sèsam; es domestiquen ovelles, cabres i bous que proporcionen carn, llet i cuir i els lents elefants son animals de càrrega . Una societat igualitària que no coneix amo, que juga als daus i als escacs, que comercia sense moneda i coneix l’escriptura, avui encara no desxifrada. I que balla, canta i estima petites belles estatues.

La noieta té una alçada d’una mica més de 10 cm.  És una imatge sorprenent per la seva modernitat. Una noia de gest segur,altiva, insolent com si a ningú pertanyés ni obeís ningú, va nua, descarada, les joies  la vesteixen, 25 braçalets al braç esquerre, 4 al dret i un collar amb grans ullals com els que exporten a les terres de la Mesopotàmia, braçalets  incrustats de nacre, duu unes llargues arracades i turmellera dringadissa i a la mà l’ocarina, el borrindo, que acompanya la dansa. És de pell fosca, negra potser com Kali, o com una esclava núbia de la terra de l’or, és una ballarina , o una cortesana de tatuatge blau lluminós o , qui ho sap?, potser només és una noia com d’altres que es tinten de safrà el pit o el cobreixen amb pomada de sàndal. La negra estatueta fou trobada ara fa quasi cent anys , l’any 1926, en les excavacions de Mohen-ho-Daro

La civilització de Mohen-ho-Daro i Harappa declinà cap al 1900 aC., desaparegué de manera abrupta, per un desastre climàtic, un gran incendi, una calor abrasadora… quatre segles després hi irromperen violentament els aris i durant mil·lennis aquella civilització ha estat invisible, desconeguda.

La bella noia, fosca com el lotus blau, sorgida erecta de les ruïnes com ho fa del fang la flor sagrada , és el bell testimoni de les dones amagades en la prehistòria.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *