Entre el tros i el fragment

 

En el transcurs del Judici vaig escoltar el fiscal Moreno demanant visionar “un trozo de la carta…” i en altre moment el jutge Marchena va fer referència a “un fragmento del documento…”. El “trozo” de la carta em sorprengué perquè es podia entendre com el tros d’una carta escrita esquinçada, en canvi el “fragmento” em semblà l’accepció correcta. Però més enllà de l’escenari en que el tros o el fragment es converteix en un tot per ell mateix i ens allunya de la totalitat a què pertany, la diferència d´ús entre els dos mots que jo mateixa tenia com evident es debilità.

“Tros” és un mot català i occità d’origen incert que, quatre segles després de la seva aparició escrita, el castellà manllevà com a “trozo”; ” fragment” deriva directament del mot llatí “fragmentum” que substituí el mot arcaic i poètic “fragmen”. Un i altre tenen com a significat el d’ésser part d’una cosa separada, per qualsevol mitjà, de la resta. Potser pel fet que tros és un mot de creació pròpia amb usos diversos i fragment és quasi un llatinisme, aquest sembla destinat a designar una part extreta d’un escrit, una obra musical, d’una imatge, d’una escultura, una pintura. etc., com un fals cultisme .

M’agrada la paraula “tros”, la trobo autèntica, espontània, versàtil, primigènia com les paraules monosilàbiques, les que ens expliquen les necessitats arcaiques i universals, el “pa”, la “sal”, el “deu”, el “dia”, la “nit” … el “tros”. Els catalans seguim dient “me’n vaig al tros” i cuinant una “cassola de tros”, una bona persona és “un tros de pa” i miraculosament encara és viva la locució “ni de bon tros”. “Fragment” és paraula reservada a d’altres contexts, fins i tot, en el seu ús ens aproximem al que al 1839 el diccionari d’en Pere Lavèrnia  defineix com “trosset de cosa rompuda”. Però qualsevulla diferència entre un suposat ús popular i culte na Mercà Rodoreda la destruÍ en escriure en un dels seus “Relats breus”

Cada fragment de mirall és un fragment de vida dels homes que han deixat en el bosc tot el que tenien. A cada tros de mirall palpita, lluent, evident, vacil·lant, un bocí d’aquelles vides…”

I l’escriptora ens regalà un altre sinònim “bocí”. Però aquesta seria una altra història.

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *