La derrota de la Política espanyola

 

El que s’escriu al Tribunal Supremo, en el judici contra els dirigents catalans, és l’acta inapel·lable de la derrota de la política espanyola, incapaç de llegir i entendre els senyals del nou temps. La immobilitat de la política espanyola es veu confrontada al dinamisme de la política catalana.

La societat catalana ha canviat, ha entrat en una nova modernitat que la política ha sabut recollir amb un projecte radical de canvi, gestat amb una reflexió profunda no sobre els efectes i aparença de la democràcia sinó sobre els principis que la defineixen i poden sostenir-la. La política espanyola no ha fet l’exercici reflexiu, enfonsats els peus en el ciment del passat que l’impedeix d’avançar no ha canviat, romà atrapada en la identificació simplista de la democràcia amb l’odre constitucional i en l’apel·lació a un consens de generacions passades, sense admetre que el consens no és un valor per naturalesa perdurable sinó l’efecte d’una actitud contingent.

La política espanyola furta a la societat espanyola la possibilitat del canvi de temps, d’obrir-se a un horitzó nou i indeterminat però fecund, en què la democràcia és viu permanentment com una necessitat, on la diferència és valuosa i la ciutadania és la creadora de la política i el polític el seu mediador.

I és en un Tribunal del poder judicial on se certifica la derrota de la Política espanyola.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *