El cóc dels mots perduts. “Ale!, Cañardo!”

Per la carretera que volta la costa passa un grup de ciclistes fimbrant el cos damunt de la màquina; ella s’atura per a mirar-los i com un ritual après de petita, crida al noi que esforçat va l’últim “ale!, Cañardo!”.

Des de finals dels anys 20, al mes de juny, els pares amb les criatures anaven a veure l’arribada de l’última etapa de la Volta a Catalunya. Un espectacle popular que anunciava l’arribada de l’estiu. un crit unànime ressonava en aparèixer els primers ciclistes, “Cañardo!, Cañardo!”, l’heroi que any rera any guanyava la Volta. 7 Voltes, la gesta encara avui no superada. Cañardo era el noi humil que nascut a Olite i criat a Osca arribà orfe a Barcelona als 13 anys, l’aprenent de fuster que s’enamorà de la bicicleta i que havia fet la seva primera carrera als 19 en mànigues de camisa, pantaló de pana i calçat amb espardenyes. El noi del taller de fusteria fou el guanyador de la Volta l’any 28, 29,30, 32, 35, 36 i 39. Marià Cañardo deixà de còrrer l’any 1943 però seguí durant tota la seva vida lligat al ciclisme. Vingueren d’altres campions estimats però cap d’ells no quallà en la memòria i el cor de les gents com Cañardo, el nen que havia estat pastor, el noi fuster que comprà a terminis la seva primera bicicleta, el ciclista que es convertí en un mite quan els catalans n’eren orfes.

“Ale!, Cañardo1”

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *