No, no hi hagué engany

 

Ben segura estic que el President Mas no volgué dir que aquelles persones que votàrem l’1 d’octubre ho vam fer enganyades, que hi anàrem amb la certesa que un resultat favorable implicava la consecució de la República catalana, o que els qui escoltàrem del President Puigdemont la declaració d’independència vàrem identificar-la amb l’inici formal d’aquella. No fou així.

“Engany” ha estat una paraula desencertada perquè és difícil en una entrevista trobar la definició d’un sentiment complex. Jo mateixa he intentat fer-ne l’exercici. No hi ha una sola paraula al vocabulari que pugui expressar el sentiment viscut aquests últims mesos, no ha estat decepció, ni sorpresa, ni caiguda del cavall… Com expressar aquesta barreja col·lectiva d’orgull intens, fermesa, il·lusió, confiança?…

Sabíem, sabem que hem escrit una pàgina memorable de la nostra història, que hem encetat un temps nou, que hem posat a prova la nostra força i coherència. Hem demostrat el nostre valor, la nostra catalanitat, el nostre amor a la llibertat i la voluntat de guanyar la independència… No hi posàrem data (això ho feren els nostres dirigents), nosaltres hi posàrem els fonaments necessaris i inamovibles, la data primera, la primera pedra. Mai no s’ha fet tant ni amb tan gran generositat per part del poble i els polítics. Una escomesa formidable.

Enganyar és fer caure en un error amb falses aparences, amb artificis, amb mentides; l’engany és insídia. Hi ha hagut errors però no hem estat induïts a caure en l’error, no ens han enganyat; s’ha fet que ens retrobéssim, que ens adonéssim de la nostra força i responsabilitat per a construir el futur. La repressió que patim és la demostració evident que no hi hagué engany, el crit ominós “a por ellos!” ho corraborà.

Vivim moments amargs però explícits i alliçonadors, ens mostren cruament el rostre veritable de l’Estat, que dels erros comesos podem aprendre i que el relat que hem començat a escriure seguirà. No, no hi ha hagut engany. El resultat de les eleccions del proppassat 21 de desembre ho desmenteix amb rotunditat. Rotundament, no!. Però ull! la desunió del soberanisme en aquestes hores crítiques ens produiria un desengany irremeiable.

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *