Anys literaris, ubi sunt els lectors?

 

Any rera any es commemora oficialment una escriptora o escriptor (cal dir que el nombre d’ells és força superior al d’elles tal com correspon al caràcter patriarcal de les antologies) , el nom és anunciat un any abans que comencin els actes en el seu honor -sovint esquifits en publicitat i assistència- per tal de preparar editorials , comentaristes i lectorat possible i alhora satisfer la consciència cultural de la mateixa administració. Els escriptors i escriptores honorats són òbviament morts, puix tradicionalment fins que la mort no arriba no es descobreixen en l’obra literària d’un autor les virtuts mereixedores d’aquell honor: el punt que origina la dedicació en teoria de tot un any a l’obra i vida de l’escriptor o escriptora és el de l’aniversari de la data del seu naixement o mort, o en algun cas especial i llunyà la de la publicació d’una obra considerada cabdal .

La tria ,doncs, es fonamenta en la coincidència feliç o no d’un aniversari aliè en certa manera a la vàlua persistent i reconeguda de l’obra literària. La tria és variada pel que fa als gèneres i és bo de reconèixer al seu favor que la poesia -la gran oblidada a les biblioteques – hi té una presència admirable. Al registre de la literatura premiada hi ha des de Llull a Verdaguer i d’aquest a Vinyoli passant per Rosselló Porcel, Espriu, Maragall, Raspall, Ruyra, Rodoreda …, escriptors i escriptores extraordinaris, de vàlua universal.  Però…, hi ha un però que indica quelcom advers, la celebració és  efímera, més breu que la que un any indica i en acabar la celebració l’obra literària  jeu oblidada sense lector que la rescati.

Ubi sunt? diu el tòpic. On són els lectors?, diem.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *