Dones a l’Índex: Adélaïde-Gillette Dufrénoy, la Safo francesa . i 2.

 

L’anomenen la Safo francesa perquè és poeta del sentiment amorós, magnífica poeta que declara “jo era sentimental i desgraciada, l’elegia es convertí en el meu espai. Per a assimilar-la he estudiat els clàssics”; certament les seves elegies recorden Ovidi, Adélaïde hi elegeix l’amor com a tema:

Je pálissais, rougissais tour a tour

Je lui disais: non, je n’ai plus d’amour,

Mais je laissais sa main presser la mienne ,               ,

Mais des soupirs étouffés à demi

Livraient mon coeur a ce cher ennemi;

Mais je laissais ses lèvres suppliantes

Se rapprocher de mes lèvres tremblantes:

Ma bouche en vain opposait des refus;

Le sein rempli des feu qui me dévore,

En lui jurant que je ne l’aimais plus

Je lui prouvais que je l’aimais encore.

Napoleó li atorga una pensió, reobre el saló freqüentat per escriptors i intel·lectuals. Rep l’any 1814 el premi de l’Acadèmia Francesa per un poema dedicat a Bayard, un fet insòlit. Els immortals han honorat una dona!, es digué. Segueix traduint obres angleses per a l’educació de les noies, escriu obres de temàtica diversa com l’extraordinària “La volta al món o quadre geogràfic i històric de tots els pobles de la terra”, la “Biblioteca elegida per a les dames” o la “Biografia de joves dones o vides de dones célebres des dels hebreus fins als nostres dies” que publicà l’any 1816 i li reportà la seva inclusió a l’Índex dels llibres prohibits pel Sant Ofici.

És la primera dona a França que es dedica a la literatura professionalment, que escriu i edita i viu de la seva obra, que desafia el gènere i denuncia el cost d’ésser dona independent, escriptora i cèlebre en una novel·la “La dona autora o els inconvenients de la celebritat” que situa no en una època i país llunyà sinó a la França de l’any 1797. Hi afirma el dret a la literatura per a la dona.

Trobà la felicitat en l’escriptura, en l’èxit intel·lectual i professional del seu fill i en la lleialtat dels seus amics.Mai no es va sotmetre a l’imaginari masculí que excloïa la dona de la història. Fou la millor poeta francesa, la creadora de l’elegia romàntica, escriptora completa. Morí encara jove, als 60 anys, a la casa de París, acompanyada pel fill estimat i els amics que feren esculpir a la làpida de la seva tomba aquestes paraules:

“Els sentiments venien del cor; el cor fou el seu geni”.

Adélaïde-Gillette Dufrénoy, née Billet. 1765-1825. Poeta oblidada, escriptora amb una obra inclosa a l´Index dels llibres prohibits, un recull de biografies de dones joves famoses per a l’educació i coneixement. dels lectors.

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *