Junqueras, estratègia bumerang

 

Fa 20 anys Anthony Giddens parlava de la necessitat, en el context incert, de generar “confiança activa”. No és aquesta l’estratègia de n’Oriol Junqueras.

Després de rebutjar la proposta de llista única presentada per n’Artur Mas, Junqueras i ERC han anat sembrant amb constància la llavor de la desconfiança  sobre la sinceritat d’en Mas. Prengueren la decisió estratègica de substituir la figura d’en Mas per la d’en Junqueras a l’imaginari independentista, confiats que amb la mateixa operació ERC substituiria CDC.

No fou una decisió encertada. El pols de la ciutadania ho diu. A molts sembla incoherent que Junqueras demani acabar la legislatura amb ERC dins del Govern de CiU quan es negà a confegir una llista única de país i no de partits; no sembla generós sinó presumptuós que Junqueras s’arrogui la qualitat de “protector” , de garant del procés i defensor dels interessos dels qui volem la independència sembrant desconfiança i dubtes sobre la figura del President que, d’altra banda gaudeix més enllà de les enquestes una respectable valoració de la majoria social del país.

L’estratègia d’activar la desconfiança sobre Mas i CDC ha tingut un efecte no volgut i nociu, la de desactivar la confiança en el procés independentista, un efecte esperable que mai no seria desitjat pel mateix líder d’ERC, que oblidà que la independència és una realitat holística, que no té parts Res no s’ha guanyat i alguna cosa s’ha perdut. Cal posar-hi remei amb celeritat, deixar de fabricar dubtes i generar en la societat la confiança activa que ens dugui al futur desitjat. Cal la unitat visible i irrompible dels partits sobiranistes.

 

 

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *