Maria Josepa Massanés (1811-1887). i 2.

 

Maria Josepa Massanés havia obtingut el reconeixement al seu talent. Segueix publicant poesia que s’emmarca en el moviment cultural de la Renaixença i com d’altres autors es mou en una atmosfera de contradiccions internes, expressa sentiments i amor a Catalunya en una llengua que no és la seva, n’és una mostra el poema “Cataluña” de què canta les excel·lències i apassionada n’expressa l’orgull de ser-ne filla:

Y ¡ guay si un dia la encendida llama / Que en el ageno olvido se alimenta, / Con más voracidad arde, se inflama, / Y el cráter que la encierra audaz rebienta!. Y ¡guay si mi patria… / esa cordial diadema Catalana7 Torna a ceñir y se presenta al mundo!.

Catalunya , la pàtria , serà un motiu de la seva poesia i de l’enyor quan l’any 1843 es casa amb el capità d’infanteria Fernando González de Ortega i ha de traslladar-se a Madrid; aviat tornarà i quan ho fa escriu ja en la llengua pròpia. La seva moral catòlica ha forjat el seu caràcter, voldria ésser mare i afillen un nen i dos nebots, té més de 40 anys.  Escriu sobre la dona, defensa la seva aptitud per al treball intel·lectual i la compatibilitat d’aquest amb el treball domèstic. És nomenada sòcia de l’Acadèmia de Bones LLetres  de Barcelona i Reina dels Jocs Florals l’any 1862. Doa anys abans ha publicat el cant patriòtic”La roja barretina catalana”:

Ja tornen, ja, los fills de la victòria; / ja tornen, ja, los ínclits vencedors / per a qui són los combats festes de glòria/ i los camps de batalla llits de flors. / Ja tornen, ja, amb les roges barretines/ del color de la sang que en llurs pits bull / precioses capellines / que conquistà en les platges llevantines / de llurs passats lo belicós orgull.

Compagina, d’acord amb les normes socials i culturals de l’època, la tasca literària i la domèstica i mai no abandona la defensa de la igualtat intel·lectual i llibertat de la dona, que identifica amb l’educació. Al 1864 funda una escola a la vila de Gràcia on les nenes aprenen de lletra i costura. Família, Religió, Pàtria, Educació, Poesia foren els fonaments de la seva vida.

Quan morí l’any1887 a una torre de Vallcarca, on es retirà mort l’espòs, la seva amiga Dolors Monserdà n’escrigué l’obituari enaltint la seva vàlua literària i recalcant la seva tasca a favor de la perfecció moral de la dona i “l’extirpació de les dissolvents doctrines d’emancipació domèstica” en un clar retret al feminisme oposat al seu. Maria Josepa era feminista, ho fou sense renegar de l’aplicació de la dona a la llar, fou defensora des dels diaris i la literatura del dret de la dona a l’educació i a la dedicació a la literatura. Ella publicà amb el seu nom i amb l’orgull d’ésser dona com irònicament escrigué al poema “La resolución”:

¿Qué yo escriba?. No por cierto, / que no me dé Dios tal manía, / antes una pulmonía, / primero irme  a un desierto. …

Anatema al escribir, / al meditar y leer!./ Amigo, sólo coser, / o murmurar y dormir.

Maria Josepa Massanés escrigué i publicà amb el seu nom en nom de totes les dones que mai no ho pogueren fer.

 

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *