La comtessa ermitana. Elionor d’Urgell. i3.

 

Plora en recordar la mare empresonada. Uns mesos més tard, potser maig, sent l’olor de la primavera, és ella davant del jurat aragonès, Ferrando l’acusa d’haver ajudat en Jaume “amb diners i consells”. És a la misèria i obligada a recloure’s a Sixena, amb Elisabet i Cecília. El monestir reial, fosc, humit, malsà, que abandonen amenaçades per la pesta. La pesta, la mateixa que avui l’allibera de la vida; tres dies fa que emmalaltí, el sant frare Pere Marginet avui mateix l’ha confessada i perdonat els pecats. Els pecats d’orgull d’ésser besnéta de reis, de portar a l’ànima la història gloriosa dels comtes d’Urgell, de no trair altiva la causa del seu germà, en Jaume, el comte d’Urgell que malviu empresonat al sòrdid calabós del castell de Xàtiva d’on no sortirà sinó mort, de no reconèixer com a rei l’infant Ferrando de Castella.

El nou rei Alfons li ha tornat part de la dot. Ni les grosses perles , ni les joies, ni l’or treballat de res no han valgut per a aconseguir l’evasió d’en Jaume. Els anys passen, Margarida de Montferrat, la coratjosa mare ha mort en una humil casa de Morella on ha viscut l’exili, ha mort també la malaurada Elisabet, la dona d’en Jaume, separada de les seves filletes per l’odi de Ferrando, ” vídua amb marit viu” i ella, Elionor, morirà avui.

Santa l’anomenen les gents dels pobles que la visiten i li demanen que les recordi en les seves oracions, santa… Sola, vivia en la soledat i decidí retirar-se a l’alt penyal, lluny de tot, fer penitència i pregar per la salvació i felicitat eterna de la dissortada Margarida, de les germanes Isabel i Cecília, d’Elisabet i Jaume i de llurs filles i pel perdó dels seus pecats. Aquest matí, o potser fou ahir, no ho recorda prou bé, ha fet testament, hi ha deixat dit que vol ésser soterrada al monestir de Poblet, on descansen els seus avantpassats, i ha demanat perdó fervorosament per les seves faltes.

Les quatre dones que l’acompanyen, les dues beguines i les dues serventes fidels l’eixuguen la suor cremant del rostre, lleven del terra el cos moribund i la duen a l’ermita. Fra Pere Marginet, el gran pecador avui sant ermità, l’acull i assegura que del cel han baixat uns àngels que s’han endut l’ànima d’Elionor.

(Al monestir, sobre la caixa de fusta on reposa Elionor d’Urgell durant segles hi han estat dipositats les seves penitències, un cilici de cordes aspres i tres cilicis de ferro, un per al cos i dos per a lligar les cames).

Elionor d’Urgell i Montferrat, 1378-1430.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *