Olympe de Gouzes, la transgressora guillotinada (1748-1793)

 

 

Un crit arriba des del cadafal, “Fills de la pàtria, vosaltres venjareu la meva mort!”… El tambor redobla i el cap d’una dona roda tallat per la guillotina.

 

La fosca cau sobre París, són les cinc de la tarda del 3 de novembre de l’any 1793. La dona dalt del cadafal al moment de la mort no ha cridat ajut al cel sinó venjança al poble de França. Qui és aquesta dona que repudiada per l’únic fill és enterrada  al fossar comú ?, no és noble, ni té ofici, ni ha estat educada, com pogué, doncs, ésser empresonada quatre mesos abans , jutjada , condemnada i executada?…

Cinc anys enrere una dona molt bella de 40 anys, vídua des dels19 i amb un fill, abandonà el poble occità de Montauban i es dirigí a París, la gran ciutat, on l’aire de revolució es respirava, on tot semblava possible també que aquella vídua occitana, Marie-Olympe Gouze, deixés d’ésser la vídua Aubry per a convertir-se en una dona nova, Olympe de Gouzes, filla no reconeguda del marquès Jean-Jacques le Franc de Pompignan. Era l’any 1788, la coratjosa i intel·ligent Olympe s’introduí en el món del teatre i polític, fundà una companyia teatral, escrigué obres dramàtiques, apassionada per la justícia i la igualtat tots els seus escrits i activitats tingueren com a finalitat la consecució d’aquelles. A l’any següent de la seva arribada a París s’aprovà la “Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà”, Olympe sentí una gran, profunda indignació en constatar que les dones hi eren excloses, que no eren ni lliures ni iguals, el que la dugué a escriure i publicar dos anys més tard la “Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana”, que començà amb una dura interpel·lació:

“Home, ets capaç d’ésser just?. Una dona és qui et fa la pregunta…”

 

I exigí per a la dona el dret al vot, el de participar a la política, formar part de l’exèrcit, l’accés universal a l’educació, la igualtat fiscal, igual poder a l’àmbit familiar i eclesiàstic.. “La dona neix lliure i romà igual a l’home en drets”   afirma i sense poder endevinar el seu propi futur hi escriu un article profètic, el desè que diu “Si la dona té el dret de pujar al cadafal,  ha de tenir igualment el de pujar  a la Tribuna”.

S’adreça directament a les dones, “siguin quines siguin les barreres que us col·loquen al davant , és a les vostres mans alliberar-vos-en, només heu de voler-ho”, defensa l’amor lliure ” el matrimoni és la tomba de la confiança i de l’amor”, exigeix l’obligació dels pares de mantenir els fills haguts fora del matrimoni , proposa l’aprovació d’una llei del divorci, presenta un projecte de formació d’un tribunal popular i suprem en matèria criminal, la feminització dels noms dels oficis. Girondina i pacifista s’oposa als jacobins, titlla de criminal Robespierre i de caníbal Marat. Homes i dones, dretes i esquerres, s’escandalitzen, acusen Olympe de boja, histèrica, prostituta i ella els contesta  amb fúria amb la duríssima “Resposta als meus calumniadors”.

Ha traspassat la línia prohibida. I va més enllà, publica “Les tres urnes o la salvació de la pàtria”, demana un referèndum, que el poble voti si vol monarquia, federalisme o república. És l’any 1793, en té 45 i només en fa cinc que la vídua Aubry abandonà Montauban per a convertir-se a París en Olympe de Gouzes, espera a la Bastilla  el judici, la condemna i la mort. Debades ella fou la primera que havia demanat l’abolició de la pena de mort, el cadafal l’esperava.

“Fills de la pàtria, vosaltres venjareu la meva mort!” .

Les seves últimes paraules, orgulloses, altives. Dona indomable.

Uns dies després de la seva mort se’n publicà aquesta ressenya:

“Volgué ser un home d’Estat. Presentà projectes que volien dividir França. La llei la castigà per haver oblidat les virtuts que corresponen al seu sexe”.

 

Olympe de Gouzes, 1748-1793.

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *