Benvolgut President

Benvolgut President,

aquest escrit és difícil i dolorós. T’he respectat tant…, mai no he dubtat de la teva integritat moral, en els anys que t´he conegut mai no hi hagué un símptoma de feblesa en el teu concepte ètic de la política i el polític. Quan he conegut la declaració que has fet pública, per a mi inesperada, he sentit desolació. Potser d’altres, he pensat, però no pas tu, President, tu no podies haver conviscut trenta-quatre anys amb la mentida, amb el frau. No ho entenc, no puc entendre-ho, perquè parlem de tu, President, que des de sempre saberes que series l’home que faria renéixer la nació, que ens retornaries l’orgull i que ens prepararies per a sentir la necessitat de la independència.

Com has pogut embrutar la teva història?, t’he escoltat afirmar mantes vegades que estimaves amb passió Catalunya i malgrat ésser veritat l’has ferida, i això, n’estic segura, és el que avui et fa mal. I a nosaltres, President, ens doldrà, bé ho saps, el dolor i la humiliació amb què has de conviure els anys venidors; has trencat quelcom més que la teva imatge, has fet miques la confiança en la sinceritat dels teus principis i has enfosquit el lloc que t’havia reservat la història quan ja no hi ha temps per a escriure’n una altra. Has d’haver patit molt, l’ocultació era allí dins teu, que no moriria amb tu ho sabies i temies.

Tens 84 anys, en tenies 50 quan vas cometre el gran error o el pecat que es podia rectificar o confessar al 1984 quan t’esperaven molts anys per a escriure  la teva història que a tu especialment se’t podia exigir sense màcula. Potser l’amor a la família o al poder foren més forts que l’amor a tu mateix. Ja està fet, no pots caminar enrere, n’ets plenament conscient. Ets fort, ferri, els anys que viuràs són, com has dit tan cruament, d’expiació del pecat que vas cometre contra tu, contra el país, contra CDC, contra la teva pròpia història; però també d’aquesta teva culpa n’aprendrem i la nova Catalunya que ara neix i que tu cimentares serà neta i exemplar i un lenitiu per a la teva tristor.

I malgrat la duresa dels fets, malgrat el pecat, sempre seràs per a mi el nostre President, benvolgut i estimat President i no permetré que davant meu se’t vulgui humiliar i s’intenti esborrar la teva obra política ingent, seré com aquella amiga, filla o germana que segueix estimant i respectant el pare, el germà, l’home just que defallí.

Amb respecte.

 

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *