Ahir és avui i demà

Ahir fou el dia declarat Dia de la Dona Treballadora. 

La dona treballadora que ahir veia era l’africana que camina descalça kilòmetres per la terra seca per a omplir les galledes d’aigua.

Veia la nena índia cuinant l’escàs aliment en la vella cassola sobre les brases de la llenya cremada.

Veia les dones valentes que ensenyen llurs filles a llegir i escriure perquè els homes les han tancades les portes del saber.

Veia nenes, noies, dones treballant com esclaves sense esperança. 

Veia dones en temps de guerres mantenint cases, camps i família amb les ferides obertes.

Veia dones d’ahir i avui que mai no han deixat de treballar, dones de totes les edats, terres, colors i religions que ens han tramès el que sabem, dones que malgrat ésser supervivents no han deixat de somriure i creure.

Ahir fou el seu dia, ho és avui, ho serà demà i tots els meus dies.

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *