L’Haggadah a Venècia, el començament de l’èxode (II)

5 d’agost de 1391. La massacre, el pogrom terrible. Els barcelonins cristians ataquen el call, assassinen homes, dones i nens, apedreguen tot allò viu, destrueixen les cases, les tendes, la sinagoga major i fins i tot l’única font de què els jueus poden proveir-se d’aigua. 
Dies d’horror.
Res ja no sabrem de la família que per Pasqua llegia devotament el bellíssim Haggadah. Però, estimadors del seu valor i atemorits el salvaren de l’ira cristiana destructora. 

El rei Joan, que els feia de valedor davant del Papa Climent VI, fa construir un nou call, però d’aquells 5000 habitants del call vell només 200 el poblaren, uns havien estat morts, la resta es convertí al cristianisme de manera obligada per a salvar la vida i pertinences.

La convivència religiosa a Catalunya no retornà, la seva fragilitat era gran. 100 anys més tard, al 1492, Ferran el Catòlic decretà l’expulsió dels jueus , el Dietari de la Diputació del General en registrà la sortida al 1492: 


“Entraren e surgien en la plaia de Barchinona una gran nau de Rodes e una grossa de França i VIII entre nauetes e galeons, totes carregades de juheus que exien de Aragó, de València e de Catahalunya … exints de dites terres per manament de la maiestat del senyor rey”.

Aquell fou el dia que començà el nou èxode dels fills del poble d’Israel, la inacabable diàspora i el llarg i extraordinari periple de l’Haggadah que cent-cinquanta anys abans fou una promesa de felicitat per a un jove matrimoni barceloní, lleial al seu monarca i a la seva terra. 
Moltes famílies anaren a Provença i d’allí a Venècia, a la rica, plural, culta república veneciana, molts són els jueus de tota Europa que en el seu exili s’hi acullen, hi arriben en una primera onada l’any 1498. 

Venècia crida els exiliats jueus, confia en la seva laboriositat, coneixement del comerç, banca, oficis i negocis per a enriquir la república. No tardà l’aristocràcia veneciana a envejar el benestar dels jueus i a maquinar contra ells. Al 1516, les autoritats eclesiàstiques cristianes decreten que els jueus es concentrin en un illot de Cannaregio, on hi hagué un “geto”, una foneria. “Gueto” serà segles més tard el mot oprobiós. És a Venècia on retrobem el manuscrit, la seva última pàgina ens ho mostra:

“Revisto per me
“, signà l’inquisidor de la Inquisició Giovanni Dominico Vistorini , censor de textos hebraics. Una nota que salvà de la destrucció el més bell Haggadah existent, així fou perquè Vistorini potser, com molts dels censors d’aquells textos, eran jueu convers. Era l’any 1609. La situació dels jueus a l’illot es tornà més difícil, fins a ser-los prohibida la sortida del gueto.

Mentre a Sarajevo, a l’Imperi Otomà, les diferents comunitats jueves eren importants, Sarajevo es convertí en el destí desitjat, en la nova Jerusalem dels permanents exiliats. I serà a Sarajevo on trobarem de nou l’Haggadah català.  

(II. De Barcelona a Venècia) 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *