President Maragall, amb el meu respecte

El 2004 era la vostra última oportunitat, ho deieu l’any 2000. I així ha estat. Heu estat President per un curt periode de temps, encara no tres anys, no heu pogut acabar la vostra primera legislatura que ha estat l´última. Heu comès errors, però també heu tingut encerts. No heu estat ben acompanyat ni us havíeu preparat per a la dura travessada.

Vau creure que havíeu guanyat les eleccions ì ho proclamàreu amb un cert estupor social i polític. Permetéreu que altres es vanessin impúdicament que éreu President perquè així havia estat decidit en un lloc on potser ni tan sols  éreu present. No tinguéreu prou força  per a evitar que el govern tripartit es convertís en tres governs de tres partits diferents.

Us heu vist obligat en front dels vostres companys de partit a ser quasi-nacionalista, vós ,President, que sou cosmopolita, el que no s’adiu ni amb el socialisme universal ni amb el neosocialisme espanyol. Heu somiat, com ho féu el vostre avi , relacions impossibles neofederals amb una Espanya que no vol ser altra cosa que espanyola.

Heu cregut que el socialisme espanyol us mostraria agraïment i estimació i que els companys propers us donarien escalf, però vau oblidar que sou , per a ells, un dels últims testimonis de l’antiga burgesia il·lustrada barcelonina, un cos estrany i antitètic.

Però amb vós, com a President, s’ha aprovat el nou Estatut de Catalunya.   Gràcies, President ! Us desitjo el millor futur . 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *