Preguntes sense resposta, per ara

El grau de participació de la ciutadania al referèndum ha estat baix. Al Govern en primer lloc,a les institucions, als polítics i a la ciutadania  en general els ha de preocupar l’ampla abstenció, perquè el sistema democràtic  té com aliment i essència la participació de la societat en els afers públics.

Sorgeixen preguntes de difícil resposta : Ha perdut l’alè el sistema democràtic?, produeix el funcionament del sistema les condicions necessàries per a mantenir-se i enfortir-se?.

 Hem cregut que la democràcia és autosuficient i no és així. La societat del nou segle és definida per alguns sociòlegs com una "societat individualista de masses", i l’individu no s’implica en la xarxa social, s’allunya de l’interès comú i es distancia de la política. Hem fet de la democràcia un concepte mític, una proclama i hem anat oblidant que és el sistema en què hem fonamentat la nostra llibertat, les interrelacions socials i els drets i obligacions comunes i recíproques. Cal una reflexió sincera , sense retòrica.

No m’ha sorprès la baixa participació ciutadana, si que em va sorprendre l’any 1979: feia 2 anys que una riuada de persones omplí la ciutat onejant senyeres i repetint com una salmòdia el crit de "Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia", en feia 4 de la mort del dictador. I la participació no arribà al 59%.

No m’ha sorprès, però m’ha entristit i preocupat.  

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *