Dia de Reis. No hi ha cap criatura a l’escala, no se sent cap soroll, la gent que hi viu és gran i avui no surt al carrer. Fa molt de fred. Cap crit d’alegria, de descoberta del regal desitjat, “mira papa!, mama, mira!, els Reis m’han portat la bicicleta que volia!”. I al carrer en silenci cap criatura corrent amb el patinet que aquesta nit els Mags li han dut. Fa fred, molt de fred. I el cor s’encongeix per la solitud del barri, pels nens que no hi viuen, pells vells que recorden la seva infantesa, potser el cavall de cartró, la caixa dels llapis de colors, la nina que mai no tingué.
El fred d’avui és diferent del d’ahir, no el mitiga al carrer la bufanda de llana ni la calefacció dins de casa, és el fred de la incomunicació, de l’aprimament del teixit social. I en algun lloc de la ciutat hauran arribat el Reis Mags.
Prop de casa he vist una mare amb els cabells coberts pel vel, mirava amb un somriure lluminós el seu fill que corria feliç amb una bicicleta vermella mentre li enviava petons amb una mà. I la màgia del dia de Reis m’ha reconfortat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!