Coc Ràpid

El bloc de Carme-Laura Gil

11 de març de 2014
1 comentari

2 i 2 són 4; si 4 és 1, 1 no és la unitat

Les enquestes sobre l’opinió electoral són fotografies d’un estat d’ànim en un moment determinat, un estat d’ànim polític fix ideològicament o lleial a un partit o en estat variable o indecís. Però nogensmenys les enquestes són una eina no per a predir el futur sinó per a impulsar accions des dels partits i per a crear atmosferes  socials que d’altra manera són difícils d’aconseguir.

El baròmetre del proppassat mes de febrer d'”El Periódico” indica que hi ha una ampla majoria favorable que es faci una consulta al poble de Catalunya sobre el seu futur però enuncia també una dada alarmant: els escons o vots parlamentaris que obtindrien els partits que es declaren a favor de la independència de Catalunya són entre 75 i 77, corresponents a CiU, ERC i CUP, però d’entre els de CiU poden haver-ne uns pocs de signe negatiu originaris d’UDC que potser serien contrarestats per vots d’alguns diputats d’IC-V i fins i tot del PSC. En qualsevol cas la dada alarmant és que el vot netament independentista es manté dins d’unes xifres quasi invariables en totes les enquestes publicades fins ara.

Alarmant i poc ambiciós és que CDC no creixi i que ERC ho faci a costa de vots pervinents de CDC i no del sector político-ideològic socialista. L’èxit del procés endegat no es juga en el tauler de CDC i ERC sinó en el del PSC i IC-V. Un error gravíssim seria que Junqueras escoltés i seguís les paraules d’Ernest Maragall i arribés a creure que l’important és que s’enforteixi ERC afeblint CDC.

L’èxit del procés no és l’èxit dels partits. Cal que els partits es posin al servei del procés i no caiguin en la temptació que sigui el procés el que serveixi al partit. Mas Ja ha posat sense cap mena de reserves CDC al servei del procés acceptant tots els riscos que podria comportar al partit.

Recordem que 2 més 2 són 4 i que si el 4 és 1, aquest no és la unitat.  

  1. Tens raó, però sobre el percentatge de vot independentista jo no em preocuparia tant. En el moment de la veritat la gent haurà de triar i es produirà un moviment de força de l’electorat cap a l’opció majoritària. A diferencia del Quebec i d’Escòcia, on el Sí i el No poden generar dubtes, aquí la majoria té clar, fins i tot els del No, que un fracàs del procés generarà molta frustració. Qui gestionarà aquesta Catalunya fracassada? Una coalició Navarro-Camacho-Ribera?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!