A hel•lens i a medes,
rivals a mort,
de nou se’ls veu
jugant-s’ho fort
com les monedes,
a cara o creu.
Les dos esquadres
bel•ligerants
hauran de batre’s
com contrincants
per decidir
quin pot seguir.
L’enfrontament
serà inclement,
guanyar i viure,
viure i ser lliure…
Perdre i fugir,
caure i morir…
Un enemic
més potent, ric
i imperial
va al xoc naval
com a invasor
demolidor.
Des dels racons
recòndits d’Àsia,
una teocràcia
d’ambicions
desmesurades
envia onades
d’homes, vaixells
i uns aparells
de terror bèl•lic
per subjugar
l’àmbit hel•lènic
que sap pensar.
A la badia
de Salamina
la sort s’inclina
de la part grega
perquè congrega
fe i vigoria.
Perquè defensa
la solidària
autoritat,
el lliure estat
en què es condensa
la seua pàtria.
Contra ells, muntons
de batallons
de mercenaris
han sucumbit
i els seus salaris
s’han aigualit.
Quan s’entra al xoc
per garantir
la llibertat
pot fer ben poc
qui vol lluir
el seu mandat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!